"Sigues divertit i fes el que vulguis"

Entenc el teatre de carrer com una intervenció directa dins la quotidianeitat de l'espai urbà, de la vida mateixa. M'agrada provocar situacions, emocions, sentiments, capgirar l'ordre i la funció de les coses... envair l'espai personal dels altres (sense ultrapassar els límits del tolerable) buscant la seva reacció i reaccionant-hi sempre en clau humorística. Per assolir-ho utilitzo, a mès dels recursos del meu repertori, un ampli marge d'improvització, és a dir, aprofito qualsevol estímul extern (de persona, animal, vehicle, etc...) i el transformo en un fet còmic i teatral.

Aquestes intromissions, que en condicions normals podrien generar conflictes o percebre's com una agressió, funcionen en el meu espectacle justament a l'inrevés, com una catarsi col.lectiva, alliberadora de tensions. El carrer no riu plegat contra ningú, s'identifica amb la broma perque entén que qualsevol en podria ser objecte. No són els individus concrets, sino l'èsser humà, la nostra condició comuna el que sacsejo i parodio. Estableixo un clima indulgent i simpàtic on tothom es riu de tothom, començant per ell mateix i on fins i tot les meves eventuals "víctimes" acaben per convertir-se en els meus còmplices i aliats.

aLex navarro