...PERQUÉ SOC PALLASSA?

La meva teoria es que senzillament he nascut així. Jo mai no he estat d'aquelles persones que s'asseuen a esperar que el mon vingui cap a elles, per això vaig començar a treballar al carrer. Volia aprendre de la manera més immediata. Volia veure, escoltar i sentir la reacció del públic, prendre riscos i descobrir l'art de fer riure a la gent. Això va ser fa deu anys. Durant aquest temps el veritable treball ha sigut desaprendre tot el que habia aprés.

Els pallassos no són personatges, son persones, els més humans dels essers humans. Llavors, naturalment, el repte ha estat integrar la tècnica tan profundament dintre meu que ja no soc conscient d'utilitzar·la. Això m'allibera de tota reacció "estàndar" i em dona poder per trobar sempre noves i espontànies reaccions a qualsevol situació o esdeveniment que em trobi al carrer.

La meva filosofia és sencilla: Com més em diverteixo jo, més es diverteixen els altres. Si jo estic preparada per jugar, si deixo que el meu cos entri en els jocs del ritme i l'exageració, si permeteixo a les meves emocions fluir en jocs d'expressió i comunicació, si obro el meu cor al riure, i si sobretot soc honesta, llavors el públic jugarà amb mi de bona gana. I aquest es el meu propòsit, crear un cercle màgic en mig de la selva de formigò on tots puguin ser una mica més humans, on tots puguin admetre, que ells també són ridiculs de tant en tant.